USS Iowa (BB-61)

USS Iowa (BB-61)

El USS Iowa dispara els seus canons de 16 polzades/calibre 50 el 15 d'agost de 1984 durant una demostració de la seva potència de foc després de la seva modernització
Epònim	Iowa
Nom curt	Iowa
Drassana	New York Naval Shipyard
País de registre    Estats Units d'Amèrica
Historial
Autoritzat	1r juliol 1939
Col·locació de quilla	27 juny 1940
Avarament	27 agost 1942
Assignació	22 febrer 1943
Operador/s    US Navy
22 febrer 1943 – 26 octubre 1990
Destí	vaixell museu
«Our Liberties We Prize, Our Rights We Will Maintain »
Característiques tècniques
Tipus	cuirassat
Classe	Classe Iowa
Desplaçament	45000 t (en rosca) 57000 t (màxim)
Eslora	270,43 m
Mànega	32,97 m
Calat	11,33 m
Velocitat	33 kn
Tripulació	151 oficials, 2.637 sots-oficials i mariners
Característiques militars
Blindatge	cintura de 307,03 mm Coberta: 190,50 mm Torretes: 500 mm Barbetes: 294.6 a 439.4 mm
Armament	1943: 9 × canons 406mm/50 cal Mark 7 20 × canons Mark 12 de 127mm/calibre 38 80 × canons antiaeris de 40 mm/calibre 56 49 × canons antiaeris de 20 mm/calibre 70 1984: 9 × canons Mark 7 de 406mm/50 cal Mark 7s 12 × canons Mark 12 de 127mm/calibre 38 32 × míssils de creuer BGM-109 Tomahawk 16 × míssils anti vaixell RGM-84 Harpoon 4 × Phalanx CIWS 20 mm/76 cal
Aeronaus	hidroavions, helicòpters UAVs
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial, Guerra de Corea i guerra del Golf
Notes 11 Estrelles de Servei

L'USS Iowa (BB-61) va ser el líder de la seva classe de cuirassats i el quart vaixell de l'Armada dels Estats Units a ser nomenat en honor de l'estat d'Iowa. A causa de la cancel·lació dels cuirassats classe Montana, l'Iowa és l'últim líder d'una classe de cuirassats dels Estats Units i va ser l'únic vaixell de la seva classe que va operar a l'Atlàntic durant la Segona Guerra Mundial.

Durant la Segona Guerra Mundial va transportar el president Franklin D. Roosevelt a través de l'Atlàntic fins a Casablanca per una important trobada el 1943 amb el Primer Ministre del Regne Unit Winston Churchill i el líder soviètic Ióssif Stalin. És l'únic vaixell de l'armada nord-americana amb banyera, un accessori instal·lat per a Roosevelt juntament amb un ascensor per desplaçar-se entre les cobertes del cuirassat. Quan va ser transferit a la Flota del Pacífic el 1944, l'Iowa va bombardejar els caps de platja a Kwajalein i Eniwetok en l'avanç dels desembarcaments amfibis Aliats i va donar cobertura als portaavions que operaven a les Illes Marshall. També va ser vaixell insígnia de l'almirall William F. Halsey en la rendició de l'Imperi del Japó a la Badia de Tòquio. Durant la Guerra de Corea el cuirassat va estar implicat en incursions contra la costa nord-coreana, després va ser posat fora de comissió a la flota de reserva, coneguda com a «Flota d'Emmagatzematge». Va ser reactivat el 1984 com a part del pla de 600 vaixells de l'armada dels Estats Units i va operar tant en les Flotes del Pacífic com l'Atlàntic per contrarestar la recentment expandida Armada Soviètica. L'abril de 1989 a les 01:00 hores una explosió d'origen indeterminat va destrossar la torreta número 2 i va matar 47 tripulants.

L'Iowa va ser donat de baixa definitivament el 1990 i va ser inicialment retirat del registre de vaixells de l'armada nord-americana l'any 1995. Va ser reingressat entre 1999 i 2006 per complir amb les lleis federals que requereixen la retenció i el manteniment de dos cuirassats classe Iowa. El 2011 el cuirassat va ser donat al Pacific Battleship Center amb base a Los Angeles i fou traslladat de manera permanent al port d'aquesta ciutat per a servir com a museu i monument.